viatge al nepal

Hem estat al Royal National Park of Chitwan, és un gran parc natural amb jungla tropical. Hi han animals com Rihno asiàtic, tigre de bengala, cocodrils entre  d’ altres.

Les activitats que es fan aquest són safari amb elefant o navegar amb canoa. Creiem que  si és d ajut a algu en un futur, és un lloc molt bonic però fa molta calor (sobretot a l’època que hi  hem anat nosaltres i anant als hotels econòmics -fora del parc natural- com hem fet), tambè és la zona on hi ha malaria o almenys això teniem entés.
Vam fer un dia d activitats, al mati vem navegar pel riu Rapti amb canoa, aqui vem veure cocodrils al costat mataix d`’ on agafavem la canoa, per desgràcia ens van dir que el seu principal aliment eren gossos. De la canoa ens van deixar al mig de la selva on vem caminar unes 2 hores. El paisatge és molt bonic però la veritat és que veus pocs animals ja que el parc és gegant i les herbes fan mes de 8 metres.
A la tarda vem fer safari amb elefant, la sensació i paissatge és genial. Moralment no tant ja que  veus un animal molt domesticat i “maltractat” però és molt emocionant. Ara, un altre consell és que si hi vas moltes hores es moooolt incomode!!!
Després d ‘aquesta experiència selvàtica hem decidit anar a Pokhara a descansar.

Posta de sol des de les tarrassetes de la platjeta del riu ….

El grup a la selva!

Alguns dels elefants amb els que anavem

La preciositat del paisatge,

5:30 del mati. Sona el despertador i sembla com si ho estiguessis somiant. Ens em de llevar d’hora perque l’autobus cap a Chitwan ens han dit que surt a les 7:00 del mati. Esta plovent a bots i barrals.

Ens trobem a la recepcio de l’hotel i un cop fet el check out marxem caminant cap a l’estacio d’autobusos. En realitat no hi ha estacio d’autobusos simplement es una parada al carrer. Segueix plovent. Amb les motxilles mig molles localitzem l’autobus que va a Chitwan i les carreguem. Les pujen al sostre de l’autobus i un senyor ens cobra una petita comisio per haver pujat les motxilles … el bitllet ens costa 150 rupies …. (1,7 Euros).

Comensa la primera aventura en autobus. Sortim de Kathmandu i ens passem mes d’una hora i mitja per sortir de l’embus. Jo que pensava que al nepal no hi havia tans cotxes i colta tu, tal cual com a Barcelona.

El trajecte total no es de mes de 160 Km pero a les velocitats dels autobusos d’aqui ens hi passem mes de 5 hores.

Arribem a Chitwan i fa una calor insoportable …. Benvinguts al Terai. Parada d’autobus i un pilot de taxistes que et volen portar al seu hotel. Queda a uns 5 km el lloc turistic. N’agafem un i ens porta a una mena d’hotel amb bungalows que tot i ser forsa destartalats estan prou nets. Fa una calor insoportable i estem emparanoiats amb els mosquits i la malaria (chitwan es una de les uniques zones del nepal on n’hi ha un minim risc).

Dinem a l’hotel i mentrestant el que ens ha convensut del taxi ens ven un paquet de excursio per la selva + canoa + Excursio per la selva amb elefant. Segueix fent molta calor… aixo es l’infern!

Dema sera un altre dia!

Ahir a la tarda vem acabar al barri de Bouda on ens vem trobar amb el Nima, i es va oferir a passejar-nos pels voltants de Kathmandu. Aixi que de bon mati ens ha recollit amb la furgo del seu titet i em sortit de Kathmandu direccio Baktapur. Hi havia una mica de cua, per culpa de les bezineres, diuen que hi ha una vaga o alguna cosa aixi… jo he preguntat si era una strike i m’han dit que mes o menys. La cosa politica per aqui esta forsa esverada, despres de la caiguda de la monarquia segurament al novembre arriben eleccions i suposo que aixo fa que hi hagi un clima una mica de protesta/reivindicacio. Pero la veritat es que com a turistes no estem gaire al cas. Dema potser comprarem el diari aviam que pesquem!

Hem passat per Baktapur on em entrat a una fabrica de paper nepali… Be la veritat es que era un taller molt especial i ens han explicat tot el proces d’elaboracio del paper. Despres de Baktapur, em anat cap a Changu Narayan. Precios i fascinant, sortir de la grisor de Kathmandu i contemplar els verds dels camps d’arros, una preciositat!

Changu Narayan es un dels temples mes antics de la vall, i es a dalt de tota de un petit turonet. Pero tambe es un poble molt humil, i imagino que pobre, on la gent viu de forma molt humil. Vaja com si de cop tiressim 100 anys enrera i ens en anessim a qualsevol poble del pirineu… Brutal! Per nosaltres que ho veiem, clar!

Com es fa la massa per despres fer el paper

Vista des de la carretera a Changu Narayan

Un noi que feia mascares de fusta d’artesania

El mirall que hi ha just a darrera del temple i que encara no se perque serveix, prometo preguntar-ho

Aquest cop no hi han hagut retrasos i la marta ja ha arribat. La hem anat a buscar a l’aeroport amb el Nima i despres d’un petit tour per thamel hem anat a sopar perque dema marxem cap a Chitwan!

Ha estat fortissim, els meus ulls pensaven que no podia ser veritat. Ens ho havien dit i al final ha resultat cert! Avui al mati hem anat a un temple, de Kali, a 22 km de Kathmandu on es es calma la sed de Kali amb sang. Que vol dir aixo? Us relato.

A l’arribada veiem tot de gent nepali que van amb familia i porten com una panera plena de flors i altres coses i algun que altre animalet al costat: uns una gallina, altres una cabra, altres no porten res… tots ells organitzats en filera i esperant el seu torn en una llarga escala que baixa fins al riu. Nosaltres no volem fer la cua, tirem pel dret, i baixem les escales fins on veiem el temple. La cosa esta fotuda, totes les campanes del temple i el terra tenen un color sospitosament vermell. Ens coloquem en una posicio privilegiada i un nanu que ven xuxes neplis ens diu que la cosa comensa d’aqui a una estona.

De cop comencen a sonar campanes i un tambor profund a un ritme forsa frenetic, la cosa acaba de comensar, lentament la gent va desfilant a dins el temple, fan l’ofrena floral i entreguen l’animalet a un nanu que rapidament l’executa. Van recollint una miqueta de sang i la tiren a sobre de les campanes.

La veritat es que al principi ens em esgarrigat molt, pero resulta que l’animal no el maten perque si, sino que despres se’l menjen, no tan diferent del que fem nosaltres.

Portem masses dies a la ciutat i les multituds ens comencen a molestar. Conve sortir de la ciutat i fer un tomb pels voltants de Kathmandu. Ens llevem d’hora i agafem un taxi cap a Kirtipur (el poble on hi ha la universitat del Nepal). Despres d’una dura negociacio aconeguim que ens deixin el taxi per 400 NPR, i com sempre van com bojos per carrers estrets i impensables a catalunya. La veritat es que van a poc a poc, m’he fixat en el contaquilometres i quasi mai passen de 50 km/h.

Arribem a Kirtipur, i el taxista ens deixa al que sembla el carrer principal. El dia es molt gris i amenasa pluja segura. Despres de molt poca estona comensa a fer un xafeg inaguantable i ens aixoplugem a la botiga d’un parell de senyors que venen mobles. Molt amables i curiosos se’ns acosten i ens van mirant. Descobrim que no parlen angles i amb la guia intentem dir-los paraules en nepali… i tampoc, son newars i tenen la seva propia llengua …. Passem una estona agradable amb els dos senyors xerrant amb senyes fins que para de ploure i despres comencem a endinsar-nos al poble.

Les gallines corren al seu aire i es respira quelcom d’espcial. Te una magia de quelcom mes verge, aqui no hi arriba turisme en massa i es nota. Carrers estrets, senyores feinejant i segueix xispejant. Finalment quan arribem al primer temple, se’ns acosta un noi i ens el comensa a explicar mig en angles mig en castella. Ens fa un tur pel poble (esta de conya sino no haguessim entes res) i al finalitzar ens demana euros pels serveis (Aqui tothom paa la ma) i ens diu on hi ha la parada d’autbus.

Pujem a l’autbus, una furgoneta hyunday, i ens torna a Kathmandu. El nombre de places semblen petites pero a mesura que anem circulant anem veient que la cosa va en increment. Cada vegada hi ha mes gent al final, a l’arribada a kathmandu som unes 20 persones apretujades a tope, ens cobren 27 NPR i tan contents, la veritat es que ha sigut una agradable experiencia.

Dues gallines al mig de la carretera

La gloria tocant la campana del temple hinduiste.

Despres d’una inacavable espera ahir i vem arribar a l’hotel despres d’haver anat a Kirtipur, i ens els vem trobar a la recepcio que ens estaven escrivint una nota!

Fa molta ilusio perque feia mes de 8 mesos que no els veiem!

L’eli i el gonzo encara no han arribat. Va agafar un vol des de Bangkok al Nepal amb la companyia Nepal Airlines, i resulta que els pilots daquesta han fet una vaga perque diuen que els boing no son segurs … En fi, segons el diari dahir, la cosa ja s’havia arreglat i esperem tenirla en breu entre nosaltres!

Tenim ganes de que arribi per veure-la i poguer fer mes coses ja que aixi ens anem esperant a kathmandu…ja anem amb un desperpajo per la ciutat que podriem ser guies. Pero com us he explicat es una ciutat una mica agobiant per estar-hi molts dies… te moltissim encant pero molta contaminacio i basura al carrer. lo bo es que sortin nomes 30 km de la ciutat tens llocs verds, vistes a muntanyotes, camps d arros i aire per respirar.

De moment no estem veient que el monzo s acabi, cada dia esta forsa nubol i a la tarda es posa a ploure o sigui que de muntanyetes poques i a sobres la basura del carrer fa mes pudor. La veritat es que resulta curios entendre com certes coses funcionen i com podem escriure aquest blog… perque si veiessiu les instalacions electriques.
Cada dia hi ha una cosa que ells diuen que son black outs. En definitiva se’n va la llum dos hores i tothom s’espera com si res. Tal cual com a Barcelona. Promotem posar una foto del cablejat!

Avui hem anat caminant (hem caminat molt, jo es com si hagues fet un trecking (gloria)) pel centre de kathmandu, per la zona newar (els newars son la poblacio autentica i mes antiga) i bastant fort, tenen temples per tot arreu, els comersos son molt molt petits…i tenen portetes que fan 1 metre i mig….tot es de fusta i la gent esta fent les coses al carrer, cusen al carrer, les carnisseries son una taula amb un animal obert en canal i tot ple de mosques, les paixeteries sense neveres ni res. I la gent viu tranquila…els homes juguen al parxis a les places i les dones carreguen nens al voltant del seu cos.

Despres hem anat caminant fins al Monkey temple, es una stupa a dalt d una muntanya…has de pujar moltes escales i esta tot ple de mones…des de dalt la vista es de tota la ciutat… llastima que no feia gaire bon dia ja que ens havien dit que hi podriem veure una mica d himalayas.

En fi, esperem que millorin les coses, que l’eli pugui arribar, que el monzo afluixi i que els black outs siguin mes curts ….

Barri Newar …

Les mones al monkey temple o estupa petita …

Lestupa petita o swoyambhunath

I nosaltres a l’escalinata que semblava un treking

Hem tornat a tenir un dia forsa emocionant, hi ha hagut una altre festival el Gai Jatra. L hem vist des de Bakthapur (3ra ciutat mes important del Nepal) es un lloc amb un valor cultural, artistic i historic molt important, viuen com en l epoca mediaval i esta ple de temples que son patrimoni mundial de la UNESCO i de molts no se sap ni quina antiguitat tenen.

Gai Jatra es el carnaval de les vaques, una festa popular i molt entrenyable. Se celebra una vegada a l any i consisteix en el seguent. La gent que ha perdut un familiar durant l’any anterior construeixen una especie de figura gegant, subjectada amb canyes de bambu unes banyes de vaca i adornades de colors. Tambe hi posen una fotografia del difunt. Un cop construit comencen unes rues que duren tot el dia! Es alucinant, tothom esta al carrer i l’ambient es d’extasi colectiu. Si en voleu saber mes a la web de festes.org trobareu mes informacio.

El festival que segur que tindrem cada dia es el dels taxis, primer la dura negociacio del preu i segon que aqui no hi ha carrils ni res, hem vist sitacions complicades…d aquelles justes justes de pasar. No conduiexen TOQUEN EL CLAXON i apreten per ficar se per on poden. Realment aixo es una aventura!

Ara estem a l’hotel florid nepal a thamel, que per sort esta a una zona mes tranquileta que l’anterior. L’hotel es net i decorat forsa kitch com veureu a la foto.

La nostra nova habitacio

El capo del’hotel Florid de Thamel, que diu que de jove va estar a Nova York i alla va aprendre una mica de castella. La veritat es que sap quatre frases

El nostre festival de cada dia (al taxi de Kathmandu a Baktapur)

GaiJatra a Bhaktapur

El nou idol estetic de la gloria

Al final el canvi de barri encara no s’ha produit. Seguim a Thamel. Val la pena que si dema arriben l’eli i el gonzo que encara estiguem una miqueta mes pel centre, des d’on pots anar a la majoria de llocs sense taxi.

Em esmorzat a una terrassa molt xula del barri, a l’hotel helena’s! Tot esmorzant em conegut dos catalans, dema us en donarem mes piestes!

Avui em vist dos festivals. D’entrada el janai purnima en que als temples hinduistes et coloquen un cordill al canell i l’has de portar fins al cap de dos mesos i despres lligarlo a la cua d’una vaca, aixi tindras un bon any!

A la tarda em estat a Patan: es increible i avui alla hi havia un altre festa (fetival que diuen ells), milers de peregrins es reuneixen al temple de les cinc teulades per retre homenatge al lingum, una estatueta dorada de simboligia fàl·lica ricament guarnida que representa a Shiva i a la fertilitat i que sembla tenir poders i atributs especials.

Pots trobar mes informacio d’aquestes a festes.org

El jordi i la gloria ornamentats i hinduistes:

El festival a patan

Vista de Patan des de la terrasseta que em dinat: