viatge al nepal

Portem masses dies a la ciutat i les multituds ens comencen a molestar. Conve sortir de la ciutat i fer un tomb pels voltants de Kathmandu. Ens llevem d’hora i agafem un taxi cap a Kirtipur (el poble on hi ha la universitat del Nepal). Despres d’una dura negociacio aconeguim que ens deixin el taxi per 400 NPR, i com sempre van com bojos per carrers estrets i impensables a catalunya. La veritat es que van a poc a poc, m’he fixat en el contaquilometres i quasi mai passen de 50 km/h.

Arribem a Kirtipur, i el taxista ens deixa al que sembla el carrer principal. El dia es molt gris i amenasa pluja segura. Despres de molt poca estona comensa a fer un xafeg inaguantable i ens aixoplugem a la botiga d’un parell de senyors que venen mobles. Molt amables i curiosos se’ns acosten i ens van mirant. Descobrim que no parlen angles i amb la guia intentem dir-los paraules en nepali… i tampoc, son newars i tenen la seva propia llengua …. Passem una estona agradable amb els dos senyors xerrant amb senyes fins que para de ploure i despres comencem a endinsar-nos al poble.

Les gallines corren al seu aire i es respira quelcom d’espcial. Te una magia de quelcom mes verge, aqui no hi arriba turisme en massa i es nota. Carrers estrets, senyores feinejant i segueix xispejant. Finalment quan arribem al primer temple, se’ns acosta un noi i ens el comensa a explicar mig en angles mig en castella. Ens fa un tur pel poble (esta de conya sino no haguessim entes res) i al finalitzar ens demana euros pels serveis (Aqui tothom paa la ma) i ens diu on hi ha la parada d’autbus.

Pujem a l’autbus, una furgoneta hyunday, i ens torna a Kathmandu. El nombre de places semblen petites pero a mesura que anem circulant anem veient que la cosa va en increment. Cada vegada hi ha mes gent al final, a l’arribada a kathmandu som unes 20 persones apretujades a tope, ens cobren 27 NPR i tan contents, la veritat es que ha sigut una agradable experiencia.

Dues gallines al mig de la carretera

La gloria tocant la campana del temple hinduiste.